divendres, 1 de novembre del 2019

Greta Thunberg es consecuente - Greta Thunberg és conseqüent


                               
        Greta Thunberg és conseqüent

Renunciar a un premi de 47.000 euros esdevindria difícil per a la major part de gent, però Greta Thunberg acaba de fer-ho. La jove lluitadora contra la crisi climàtica no vol diners, el que desitja és que internacionalment es prenguin mesures efectives per frenar la degradació planetària. No pot acceptar el guardó atorgat pel Consell Nòrdic quan els mandataris no escolten amb eficàcia les advertències dels científics.
Thunberg denuncia que, “pertanyem als països que poden fer moltes coses, però que gairebé mai no fan res”. Es refereix als que principalment conformen el Consell Nòrdic, és a dir, Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia.
La reflexió a fer-se concerneix al fet que, si els territoris que es mostren teòricament més conscienciats respecte dels problemes mediambientals no compleixen com cal, què hem d’esperar de la resta del món?
A Espanya, per exemple, encara estem esperant que el govern derogui el decret del 2009 que va paralitzar el desenvolupament de les energies renovables. Incomprensible insensibilitat davant les palpables conseqüències de l’escalfament global, davant l’ara per ara imparable ruïna del nostre hàbitat, l’únic de què disposem.

Greta Thunberg es consecuente

Renunciar a un premio de 47.000 euros resultaría difícil para la mayor parte de gente, pero Greta Thunberg acaba de hacerlo. La joven luchadora contra la crisis climática no quiere dinero, lo que desea es que internacionalmente se tomen medidas eficaces para frenar la degradación planetaria. No puede aceptar el galardón otorgado por el Consejo Nórdico cuando los mandatarios no escuchan con eficacia las advertencias de los científicos.
Thunberg denuncia que, “pertenecemos a los países que pueden hacer muchas cosas, pero que casi nunca hacen nada”. Se refiere a los que principalmente conforman el Consejo Nórdico, es decir, Dinamarca, Finlandia, Islandia, Noruega y Suecia.
La reflexión a hacerse atañe al hecho de que, si los territorios que se muestran teóricamente más concienciados respecto de los problemas medioambientales no cumplen como es debido, ¿qué cabe esperar del resto del orbe?
En España, por ejemplo, aún estamos esperando que el gobierno derogue el decreto del 2009 que paralizó el desarrollo de las energías renovables. Incomprensible insensibilidad ante las palpables consecuencias del calentamiento global, ante la por ahora imparable ruina de nuestro hábitat, el único de que disponemos.