Dues excel·lents pel·lícules sense ressò
Les fan a pocs cinemes i en alguns a hores intempestives.
Una és francesa, El acusado, i tracta
d’un noi acusat de violador, imputació que no sols trastorna la seva vida i la
de la suposada víctima sinó la d’ambdues famílies. La visió dels fets per la
part masculina o per la part femenina divergeixen totalment, tots dos s’expliquen
davant els jutges, cadascú exposa la seva interpretació del que ha succeït, tot
plegat posant en evidència, a més a més, què poc coneixen els pares els seus
fills. Ells mai no abusaria sexualment, mai no es drogava. Ella era verge. I finalment,
una plausible decisió del tribunal.
L’altre film es titula Argentina 1985, amb Ricardo Darín interpretant el fiscal Julio Strassera en
el judici a les Juntes Militars de la dictadura. Ni el famós protagonista ni
els premis obtinguts a Venècia i a Sant Sebastià han aconseguit que a Barcelona
sigui exhibida a més d’un cinema. Extraordinària, històrica, i els distribuïdors
considerant que no tindria prou audiència.
Ho
encerten? A la majoria de la gent no l’interessen uns fets fonamentals com la
condemna dels militars colpistes argentins, quelcom no esdevingut a Espanya? I
pel que fa a El acusado, a la majoria
de la gent no l’interessen les formes de vida del jovent i les seves conseqüències?
Els conceptes, la moral, la contraposició noi i noia, el teu fill, la teva
filla, en definitiva, el món real. Només la ciència ficció, la violència, els
efectes especials atrauen espectadors?
Las pasan en pocos cines
y en algunos a horas intempestivas. Una es francesa, El acusado, y trata de un chico acusado de violador, imputación que
no solo trastorna su vida y la de la supuesta víctima sino la de ambas
familias. La visión de los hechos por la parte masculina o por la
parte femenina divergen totalmente, ambos se explican ante los jueces, cada cual
expone su interpretación de lo sucedido, poniendo en evidencia, además, cuán
poco conocen los padres a sus hijos. El nunca abusaría sexualmente, nunca se
drogaba. Ella era virgen. Y finalmente, una plausible decisión del tribunal.
El otro filme se titula Argentina 1985, con Ricardo
Darín interpretando al fiscal Julio Strassera en el juicio a las
Juntas Militares de la dictadura. Ni el famoso protagonista ni los
premios obtenidos en Venecia y en San Sebastián han conseguido que en
Barcelona sea exhibida en más de un cine. Extraordinaria, histórica, y los
distribuidores considerando que no tendría suficiente audiencia.
¿Están en lo cierto?
¿A la mayoría de la gente no le interesan hechos fundamentales como la
condena de los militares golpistas argentinos, algo no ocurrido en España? ¿Y
con respecto a El acusado, a la
mayoría de la gente no le interesan las formas de vida de los jóvenes y sus
consecuencias? Los conceptos, la moral, la contraposición entre chico y chica,
tu hijo, tu hija, en definitiva, el mundo real. ¿Solo la ciencia ficción, la
violencia, los efectos especiales atraen espectadores?
Entrades
