Dues incongruències a la pel·lícula As Bestas
Com una bufetada, As bestas ha arribat a les pantalles de cinema. Excel·lent, i
provocadora de tensió des del principi fins el final. Així que comença, amb la
partida de dòmino a la taverna del poble, ja es veu que allò no acabarà bé.
Excel·lent però amb dues incongruències. Faré un mínim d’espóiler que no
privarà ningú que no l’hagi vista del desig de fer-ho.
Quan maten el protagonista al mig del bosc, què se n’ha fet del gos sempre
present al seu costat? Podria haver bordat, mossegat, amb un intent de servar-li
la vida. Però això hagués complicat l’escena de l’assassinat. No hi és, i prou.
On para doncs? Un xicot molt eixerit em suggereix que el deuen haver llegat
lluny, atès que l’animal també és amic dels dos criminals i els era fàcil tenir-lo
a l’abast. D’acord, però no obstant, donat que tots els fets s’expliciten,
també aquest s’hagués hagut de fer palès.
Una segona incongruència rau en que és inimaginable
que la vídua es faci càrrec tota sola de la finca agrícola, amb a penes l’ajut intermitent
d’un veí d’edat, i endemés compri ovelles no se sap ben bé amb quin objecte.
Això sí, les escenes al mercat de bestiar esdevenen magnífiques.
Si als poetes se’ls permet llicències per tal
de rimar, també a un gran creador cinematogràfic con Rodrigo Sorogoyen se li poden permetre les llicències esmentades.
Como una bofetada, As bestas ha llegado a las pantallas cinematográficas.
Excelente, y provocadora de tensión del principio al fin. En cuanto comienza,
con la partida de dominó en la taberna del pueblo, ya se intuye que
aquello no acabará bien. Excelente, aunque con dos incongruencias. Haré un
mínimo de espóiler que no privará a nadie que no la haya visto del deseo
de hacerlo.
¿Cuándo matan al
protagonista en medio del bosque, por dónde anda el perro siempre presente a su
lado? Podría haber ladrado, mordido, en un intento de salvarle la vida. Pero
esto habría complicado la escena del asesinato. No está, y basta. ¿Dónde para,
pues, el can? Un chico muy avispado me sugiere que lo deben de haber atado
lejos, dado que el animal también es amigo de los dos criminales y les era fácil
tenerlo al alcance. De acuerdo. No obstante, dado que todos los hechos se
explicitan, también este se debería haber hecho patente.
Una segunda incongruencia
estriba en que es inimaginable que la viuda se haga cargo ella sola de la finca
agrícola, con apenas la ayuda intermitente de un vecino de edad, y además
compre ovejas no se sabe exactamente con qué objeto. Eso sí, las escenas en el
mercado de ganado resultan magníficas.
Si a los poetas se les
permite licencias a fin de rimar, también a un gran creador cinematográfico como
Rodrigo Sorogoyen se le pueden permitir las licencias mencionadas.
Entrades
